Mostrando entradas con la etiqueta Hòstia; doncs no ho sabia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Hòstia; doncs no ho sabia. Mostrar todas las entradas

20 de noviembre de 2018

20-N


20 de novembre. Data sagrada per nosaltres: els homes i dones de bé. A qui vull enganyar: homes. Un dia ambivalent. Contradictori. Un 20 de novembre de 1490 (segons diu una web que comença per wiki i acaba per pedia) es va publicar “Tirant lo Blanc”. El mateix dia de 1910 moria l’escriptor Tolstoi. El mateix dia del 36 morien Buenaventura Durruti, José Antonio Primo de Rivera, i Antonio Rivera, “el Ángel del Alcázar”, qui tot i ser un Rivera no era cosí de Primo de Rivera. Aquesta acudit només té sentit en castellà. Podeu rellegir-lo en castellà? Gràcies.

2 de noviembre de 2018

Heineken i l'estrella roja


És tard per la matinada. Et trobes en un d’aquests bars en què alguna ment preclara ha volgut fer calers a través del concepte “pub”. Il·luminació ultravioleta i llistes d’spotify durant tota la nit. No tens ganes de ser-hi. Però hi ets. No saps ballar, i què fas? Estàs a prop del munt d’abrics aguantant la teva beguda. Quina? Una cervesa. La segona ronda, per ser concret. A la primera has aprofitat la consumició de regal i t’has fet un cubata. Però la segona no et vols gastar més calers i demanes una cervesa. I t’espantes. Et claven 5€ per una cervesa que l’únic de bo que té és que patrocina la Champions. Tots coneixem aquesta sensació d’haver-la cagat. Tots coneixem aquesta marca de cervesa: Heineken. I com que igualment no lligaràs mires l’ampolla. “Una estrella roja? Que curiós...Tindrà alguna cosa a veure amb la URSS. A Holanda sempre han set molt progres, amb lo de la maria, el barri roig i tal, però potser es passen posant aquesta estrella vermella, no?” 

No sereu els primers a fer-vos aquesta pregunta. A Hongria i el seu “dictator”  -en paraules d’en Jean Claude Drunker (heu vist el vídeo que li carda una hòstia a l’Orbán?)- diuen que l’estrella roja de la Heineken és un símbol que honora al nazisme i la dictadura de 40 anys comunista. A mi no em mireu, jo ho he trobat així a una notícia. És això cert? No. Però té alguna relació amb el comunisme? Sí, de forma indirecta.

Si rebusqueu a internet trobareu les més descabellades teories. I també trobaràs la versió oficial de la casa Heineken. En un vídeo animat d’aquests que es porten ara, et diuen que van escollir una estrella de cinc puntes per simbolitzar cada un dels ingredients amb què es fa la cervesa: aigua, civada, llevat, llúpol i no sé quina merda de la màgia dels cervesers... Total, que s’ho han tret de la màniga. L’estrella té 5 puntes, perquè les estrelles que es dibuixen, normalment tenen cinc puntes. La raó perquè tenen una estrella, és que no hi ha raó. Segur que el de màrqueting en el seu dia va dibuixar l’estrella, i van dir “queda de puta mare”, i palante. El color, diuen que és casualitat. Que al ser el contrari del verd, doncs vermell. M’ho crec, tampoc hi donaria més voltes, total és cervesa. Puc passar a dir birra? Tots en diem birra. En fi, tu: Doncs això, que l’origen no seria el clamor comunista del senyor Alfred Heineken. Però si que hi ha un relació. 

Cap als anys 30 tenyeixen l’estrella de color vermell, pel motiu que hem dit: màrqueting. Total, què passa a finals dels 40? Que USA i els seus amiguets no són gaire fans de l’URSS, el comunisme, Lenin, Stalin, el color vermell i la mare que va parir tot el que fa olor a comunisme. I en això que en diuen Guerra Freda, doncs els de Heineken es diuen: “Tu els bojos aquests dels americans, estan fent una caça de bruixes bastant heavy. Ara, ens donen calers. Per tant callem. Fem una cosa, per evitar possibles boicots i que vingui la CIA a arrencar-nos una confessió de pertànyer al partit comunista holandès, doncs canviem l’estrella de color i tots contents”. I així ho fan. Durant 40 anys l’estrella roja deixa de ser roja. És blanca amb línia vermella. Subtil. Què us penseu, encara tenen orgull. Quins rebels. L’estrella segueix sent vermella. Una mica menys. Fins quan dura això? Doncs fins que arriba el nostre amic Boris Ieltsin (conegut amic de la cervesa, el vodka, i l’alcohol de cremar si cal), i els americans decideixen que ja no queden comunistes. Hurray! La Heineken torna a tenir l’estrella vermella. I tothom es queda igual. Total la birra segueix sent igual de dolenta. Això cau més o menys per l’any 91. Heineken patrocina la Champions. Sabeu qui la guanya? Doncs sí, l’Estrella Roja de Belgrad. Casualitat? Causalitat? 


Moralina de la història. No beveu Heineken, que és cara i dolenta. Pel mateix fet beveu-vos un cubata. Ah, per cert, sabeu d’on ve l’expressió cubata? És una història bastant curiosa, ja us l’explicaré algun dia. 

P.S: Si us hi fixeu les “e” del logo de Heineken són rares. Estan com tombades. Ho van fer exprés perquè així, amb la força de la imaginació, hi veus una cara somrient, de perfil. Contenta perquè està bevent Heineken. En fi. Vaig a beure una estrella. Que és una merda? Sí. Però és la nostra merda.