20-N

20 de novembre. Data sagrada per nosaltres: els homes i dones de bé. A qui vull enganyar: homes. Un dia ambivalent. Contradictori. Un 20 de novembre de 1490 (segons diu una web que comença per wiki i acaba per pedia) es va publicar “Tirant lo Blanc”. El mateix dia de 1910 moria l’escriptor Tolstoi. El mateix dia del 36 morien Buenaventura Durruti, José Antonio Primo de Rivera, i Antonio Rivera, “el Ángel del Alcázar”, qui tot i ser un Rivera no era cosí de Primo de Rivera. Aquesta acudit només té sentit en castellà. Podeu rellegir-lo en castellà? Gràcies.

Però anem al gra. El 20 de novembre de 1975 moria al seu llit, còmode i calentet, Francisco Franco y Bahamonde, a.k.a “Caudillo por la Gracia de Dios” (caudi pels amics i cortesans), a la jove i tendra edat de 82 anys. Un home, què dic un home, un Semi-Déu, que quan anava al Parque del Retiro deia: “Sí, las barquitas muy bonitas, y hay ocas y cisnes...Pero, no sé...Me falta un pantano. ¿No crees Carrero?”. Home de contrastos, hi ha una història evident a explicar. Per voluntat divina el Caudillo només comptava amb la companyia d’un dels testicles. Però això dóna poc joc. A més, tinc altres coses a fer que parlar de l’entrecuix d’un dictador. Parlem d’alguna cosa més fresca, dinàmica: El vol del Dragon Rapide, l’avió que va portar Franco a Marroc per posar-se al davant de les topes per fer el cop d’Estat. Això crec que no feia falta aclarir-ho.

Tots sabem com va anar. Uns quants generals accepten tan bé la victòria electoral del Front Popular, que organitzen un cop d’Estat. Intenten convèncer en Fanco, però ell diu “tireu, tireu...jo passo”. El 4 de juliol li diuen que ara o mai, que si no vol faran el cop sense ell. I ell diu “buenuuuuu, vaaaale, ja vinc en cinc minuts”. Però com sempre que et diuen això, vol dir que estava en calçotets al llit revisant instagram. I és així. Estava desterrat a Canàries, i ell havia d’anar al Marroc (dibuixeu-vos el mapa). Putada. Aquí arriba un banquer català anomenat March (que es posava la “h” final per no semblar un provincià), que va amb el director de l’ABC i li diu: “A aquest cop militar convido jo. L’anterior el vas pagar tu, i ara em toca a mi”. Xec en blanc, i vinguin, tot a punt. Només faltava portar en Franco de Canàries a Marroc. I aquí entren el nostre avió Dragon Rapido, un pilot d’acrobàcies anomenat Bebb, i tres guiris que anaven a la platja. 

Els insurgents contracten al capità Bebb, qui entre guerres es guanya la vida fet vols acrobàtics, per anar de Londres a Casablanca, i de Casablanca a les Canàries, recollir un “líder militar” i tornar al Marroc. Per no aixecar sospites tenen la brillant idea de convidar a un Major de l’exèrcit britànic, la seva filla i una amiga, a passar uns dies de platja a les Canàries. Abans de sortir li diuen amb en Bebb, “saps com anar-hi?” i ell “clar, baixar, i a la que trobi Marroc girar a la dreta”. Dit i fet. Vol plàcid. Alguna turbulència, alguna tormenta, però res greu. Però saps allò que estàs volant per la península ibèrica i notes algu estrany? I comences a pensar “no anem bé”. Però clar, l’avió portava tres guiris i amb el pilot quatre. Total, a l’altura del Sistema Ibèric és evident que no van pas bé. I fan mitja volta i queden que ja preguntaran a algú. El sistema de localització de l’avió no tira, i no se sap ben bé com, amb un mapa de carreteres aconsegueixen arribar fins a Biarritz a posar benzina. Arriben a Biarritz, mapa Michelin en mà i es diuen “canvi d’estratègia. Bebb fins on saps anar?” I ell diu que Lisboa. Obren el mapa, miren on és Lisboa, on és Casablanca i diuen “Vale. A Lisboa tirem avall, trobarem mar i és pràcticament recte, una miqueta a l’oest. No anem a Rabat que la cagaríem fort”. Arriben a Casablanca, posen gasolina. Van al cafè de Rick, perquè és on va tothom. Pugen a l’avió i cap a Gran Canària a l’aeroport de Gando. Allà tornen a parar i continuen fins Tenerife. Els guiris ja fins els ous. Ells només volien anar una setmaneta a la platja i una mica més i aterren a l’aeroport de Lleida-Alguaire. Total, arriben a Tenerife, diuen el missatge en clau que havien de dir “Galicia saluda a Francia” i van a torrar-se.

En Franco encara es raja un parell de cops fins a fer el cop. El dia que tots sabem, Franco pilla l’avió vestit de civil, es canvia a l’uniforme militar en mig del vol. I cap alliberar Espanya al front del “Heroico ejército de África”. Abans de baixar de l’avió, Franco es gira, mira a l’aviador i diu: “Joven, algún día sabrá usted lo que ha hecho”. Que poètic. El capità Bebb flipant en color. Amb ell li havien fet creure que portava algun líder tribal marroquí o algu. Però en cap cas que participaria del cop d’Estat a Espaya. Però en fin, la pela és la pela. Cap als anys 50 li donen una medalla al mèrit, i ara l’avió està exposat al museu de l’aviació (apologia del franquisme? Si. ja, tal...)

PD: Sabeu que en Franco i el Papa de Roma eren col·legues? Però en Franco li fa una putada, i és que quan dissenya el Valle de los Caídos té la intenció de fer-lo la basílica més gran del món. Títol que ostentava Sant Pere del Vaticà. El papa s’enfada una miqueta i li fa reduir les dimensions d’aquest sant edifici. Entre aquests dos amics res serà el mateix. El II Concili vaticà també hi té alguna cosa a veure. Però principalment és lo del Valle.